Per aquells que volen saber-ne mes...

La casa de l'Oscar

La casa de l'Oscar era el somni de la familia. Hi habia el terreny de Iguatemi, hi havia el avantprojecte, regal del propi, hi habia la promesa de que algun dia viuriem a la casa de l'Oscar. Vaig créixer plè de impaciència perque el meu pare, encara que fos el amo del Museu del Ipiranga, mai va estalviar diners per construir la casa de l'Oscar. Mes endevant, en una crisis, en compte de vendre el museu amb els trastos de dins, el pare va vendre el terreny de la Iguatemi. Daquesta manera la casa de l'Oscar, abans de existir, va ser aterrarada. O s'ha quedat intacta, suspensa en el aire, com la casa en el racò de Manuel Bandeira.
Em vaig sentir traicionat, em vaig tornar un rebel, vaig insultar el pare, vaig axeicar la mà contra ma mare i vaig sortir correns per la porta de la nostra casa vella i normanda: nomès torno a casa cuan sigui la casa de l'Oscar! Llavors, em van internar en un col.legi a Cataguazes, projecte de l'Oscar. Vaig viure sis mesos en aquell edifici de l'Oscar, em va semblar poc, vaig decidir ser Oscar jo mateix. Vaig tornar a São Paulo, estudiaba geometria descriptiva, vaig aprobar la selectivitat i era el pitjor alumne de l'aula. Pero al profesor de topografia, que em va suspendra en el examen oral, vaig contestar quiet: a casa meva tinc un tub amb la casa de l'Oscar.
Despres vaig deixar l'arquitectura i em vaig fer aprenent de Tom Jobim. Cuan la meva música surt bona, penso que s'assembla música de Tom Jobim. Música de Tom, en el meu cap, es la casa de l'Oscar.

Per Chico Buarque - Poemas, testemunhos, cartas - 2000